Barça - Madrid (crònica esportiva)

Punt de vista barcelonista

- Ahir va ser un partit que es recordarà per molt de temps. Com sempre, el Barça continua fent història demostrant-nos que cada dia es superior, i sobretot ens demostren que ells saben jugar a futbol. Jugar a futbol és guanyar o perdre, però sobretot saber perdre, cosa que el reial Madrid no va saber fer en cap minut del partit. En resum el partit comença amb els 2 primers gols de Xavi i Pedro al minut 22'. A la segona part continua el partit amb els dos gols de Villa als minuts 54' i 57' i tot seguit continua amb el gol de Jeffren a poc d'acabar-se el partit. El resultat va ser 5-0, cosa que ningú s'esperaba, Peró els jugadors del barça van saber demostrar, una vegada més, que estan per sobre i que és el millor equip del món.


Punt de vista madridista

- Vam poder veure que el reial Madrid li va costar molt aquest partit. Potser va ser cosa dels nervis i de confiança, i per això van patir aquest resultat. També hem de reconèixer que no van jugar del tot bé, que pel fet de perdre a alguns jugadors van perdre les formes, però hem de pensar que tothom te dies dolents, i està clar que ahir el Madrid tenia el seu pitjor dia.



DIFERENTS TITULARS DE DIARIS:

SPORT: "Rendidos al Barça"
- La històrica golejada del Barça al Reial Madrid ocupa aquest dimarts les portades de tota la prensa espanyola...


MARCA: "Este Barça es una máquina"
- El planeta futbol es va parar durant dos hores per viure el millor partit que existeix en l'actualitat. El 5-0 del Barça al Reial Madrid.

Reflexió de l'article " Noticias de aquí dentro"

- Aquest article ens explica que fa mig segle, eren més freqüents les morts de nens i recent nascuts que d'homes adults. Això es produïa per el menjar i per el que el nadó, quan està dins de la mare i sent que la mare està nerviosa, ell ho interpreta com si allà fora es trobarà amb un món pobre, on passarà gana, i neix amb moltes probabilitats de tenir un infart, diabetes, etc.
Tot això ho ha descobert David Barker. Hi han certes teories que ho neguen, com la de Mark Hanson, que diu que no tot es basa en l'úter, que també depèn de l'ambient. Però des del meu punt de vista ho trobo ben raonable. La mare i el nadó, quan estan a la panxa estan "connectats", i la mare sent el que el nen necessita i, d'altra forma, el nen sap els sentiments que té la mare. Per tant quan una dona es queda embarassada ha de pensar molt en que el nadó està sentint el que ella sent, i si el nadó veu que ho estàs passant malament, ell creu que viurà un món de pobresa. També, lògicament, quan una dona està embarassada a de mirar molt per el menjar, és molt important.
És bastant raonable, i per tant estic ben d'acord amb David Barker.

Feina del "Rodamots"

1. Autumne

- Significat: Tardor; estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que, a l'hemisferi nord, comença el 23 de setembre, a l'equinocci de tardor, i acaba el 21 de desembre, al solstici d'hivern, i a l'hemisferi sud comença el 21 de març i acaba el 21 de juny.

- Etimologia: Del llatí autumnus, 'tardor'.


2. Antull

- Significat: Capritx.

- Etimologia: Del llatí ante oculum, 'davant de l'ull'.


3. Latria

- Significat: Adoració.

- Etimologia: Del llatí tardà latria, i aquest, del grec latreía, mateix significat. D'aquest mot es deriven també egolatria, 'adoració de si mateix', idolatria, 'culte donat als ídols', i zoolatria, 'adoració o culte als animals'.


4. Foradada

- Significat: Túnel.

- Etimologia: De foradar, de forat, del llatí foratus, 'perforació', derivat de forare, 'foradar'.



5. Hodiern -a

- Significat: Del dia d'avui, del temps present.

- Etimologia: Del llatí hodiernus, mateix significat, d'hodie, 'avui' (resultant de la composició de ho, per hoc, més die: pròpiament 'en aquest dia'), evolucionat en oie en llatí tardà i origen de les formes vui, hui i avui.

PERSONATGES QUE HAN UTILITZAT AQUESTS MOTS:

- Agustí Bartra: (1908 - 1982). Poeta, narrador i dramaturg. El 1937 va publicar el llibre de contes L'oasi perdut i l'any següent el seu primer llibre de poesia, Cant corporal.Enciclopèdic Popular i el 1936 va esdevenir col·laborador regular a la revista Mirador i posteriorment va col·laborar també a les revistes Meridià i Amic. El 1937 va publicar el llibre de contes L'oasi perdut i l'any següent el seu primer llibre de poesia, Cant corporal.
Enllaç: Més informació sobre Agustí Bartra

- Pius Alibek: Cuiner i lingüista. Nascut a l'Irac, pertany a la minoria siríaco-caldea, és de religió cristiana i té l'arameu de llengua materna. Establert a Barcelona des del 1981, acaba de publicar un relat autobiogràfic, 'Arrels nòmades', en què explica la seva vida a l'Irac fins als vint-i-sis anys. Acaba de publicar 'Arrels nòmades' (la Campana).
Enllaç: Més informació sobre Pius Alibek

- Schwarzenegger: Governador electe de l’estat de Califòrnia pel partit republicà. Ha decidit que els llibres desapareguin de les escoles. Schwarzenegger fonamenta la seva decisió en el pressupost: els llibres són cars i, a més, diu, amb el suport digital per internet els alumnes californians aconseguiran una formació més bona. Ens diu que, amb la pantalla sabem i amb el llibre aprenem a saber.
Enllaç: Més informació sobre Schwarzenegger

- Eugeni Xammar: Va morir l'any 1973. Va ser un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglota que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya. Com a periodista, començà a col·laborar des del 1904 en diverses revistes, com ara La Tralla, El poble Català i Iberia, de la que fou redactor en cap. Va viure també a l' Argentina el 1920, treballant en un petit diari local. Col·laborà amb La veu de Catalunya, Mirador, La Publicitat i El Sol. Va ser corresponsal a París, Ginebra i Berlín, on va viure i narrar per al diari de Madrid Ahora.
Enllaç: Més informació sobre Eugeni Xammar

- Joan Solà: Va néixer l'any 1940. Va ser un filòleg i lingüista català. Des del 1984 va ser catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i vicepresident de l'Institut d'Estudis Català. Cal mencionar el Premi a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el Premi de recerca Crítica Serra d'Or per l'obra Història de la lingüística catalana, 1775-1900. Repertori crític (1999), el Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I per la Gramàtica del català contemporani o la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, per la seva tasca de recerca sincrònica i diacrònica en la llengua catalana, així com per la persistent tasca social de divulgació dels coneixements sobre aquesta llengua. Va fer l'obra de Pompeu Fabra, una de les més importants.
Enllaç: Més informació sobre Joan Solà