Treball de llengua i comunicació

martes, 7 de junio de 2011

CURT.DOC

ELS CURTS DELS DESITJOS

Divendres passat, vam anar d'excursió al casino de Vidreres i vam veure uns curts que a continuació explicaré:

- Un dels curts és 52%, un curt que segueix un tros de la vida d'una nena que balla ballet i vol entrar en una escola molt important d'aquest tipus de ball. Li fan moltes proves i a casa seva només fa que exercicis per poder ser més flexible per poder entrar a l'escola. Ella diu que si no entra en aquesta escola, no ballarà més. Després de moltes proves a la nena li diuen el seu resultat, que aquest diu que no l'accepten, i ha de tornar a l'escola de ball on anava abans.

- Altre curt és On the Line. Aquest curt tracta sobre un home que te una dona i tres fills, que treballa a la frontera entre Mèxic i Estats Units. El curt segueix un dia de treball d'aquest home en el qual una dona amb un nedo i un home estan travessant la frontera. La dona vol anar a Estats Units per donar-li una millor vida al seu nedò. El protagonista del vídeo els amenaça amb una pistola per que no es moguin. Ell no té cap intenció de disparar, però la dona no obeeix les ordres d'aquest i dispara. La dona mor, i el protagonista se sent culpable i agafa al nen i s'ho emporta a casa per donar-li una vida millor, just com la seva mare volia.

- El següent és Wagha, un curt que parla sobre la ciutat que hi ha entre mig de la frontera entre L'Índia i Pakistan. Aquest curt representa tot el contrari de la frontera entre Mèxic i Estats Units. Aquesta frontera cada any s'ajunten a la ciutat de Wagha per fer celebracions, festes, partits, etc.., i tothom es porta bé amb tothom. El curt grava l'escena d'una festa.

- L'últim curt es diu Slaves. Aquest curt no va ser res agradable, ja que dos nens parlaven de com els havien tractat. Van ser esclaus i cada vegada que feien alguna cosa malament els castigaven i els maltractaven molt bruscament.

REFLEXIÓ GLOBAL: trobo que aquests curts tenen en comú el desig d'aconseguir una cosa. Alguns ho aconsegueixen però d'altres no arriben a fer-lo realitat. Em va agradar bastant ja que mai havia vist uns curts semblants. Ho recomano perquè la gent ho vegi.

miércoles, 25 de mayo de 2011

JOAN VINYOLI (1914 - 1984)



Joan Vinyoli i Pladevall fou un poeta català que va néixer a Barcelona el 3 de juliol de 1914 i va morir el 30 de novembre de 1984 a Barcelona, ciutat que estimava profundament, on va viure i treballar tota la vida. L'obra poètica de Joan Vinyoli, influïda inicialment per les lectures de Carles Riba i de R.M. Rilke, la constitueixen més de 500 poemes distribuïts en 17 llibres. He fet una selecció del seus grans poemes i he triat En bona Companyia i pròsper, explicats a continuació.






Primer poema:

EN BONA COMPANYIA
Molts jardins amb peònies, (6)a
lilàs i pèsols (4)b
d'olor, són lloc de bon estar, (8)c
quan ja la llum abaixa (6)d
la veu i, sense fer remor, (8)e
pels engorjats del vespre (6)f
s'allunya la tartana (6)g
del desesper. (4)h
El dia torça el coll (6)i
com una espiga plena. (6)g
La nit es tota per nosaltres. (8)a
Encén el vi. (4)j


COMENTARI: aquest poema està extret del llibre Vent d’aram. En aquest poema es veu clarament que qui parla és el “jo poètic” i li parla a la persona que està amb ell en el moment, qui li fa companyia.
Parla sobre la situació en la que es troba, en el moment de començar a fer-se bona companyia, d’estar junts envoltats d’una bona harmonia.
El tema va sobre la companyia que es molt important, que una persona no podria viure al mon sense tenir una persona que l’acompanyi i estigui sempre amb ell.
Vocabulari: algunes paraules que no són gaire escoltades les he buscat, i signifiquen:
- Peònies: Planta del gènere Paeonia, de la família de les peoniàcies, herbàcia o una mica llenyosa, de fulles dividides i flors grosses, blanques o roses, i fruits en fol•licle, que es fa en boscos clars i sovint és cultivada als jardins.
- Lilàs: Arbret o arbust caducifoli de la família de les oleàcies, de fulles cordiformes, flors oloroses, morades o blanques, en panícules erectes, i fruit en càpsula, originari de l’Europa oriental submediterrània i cultivat en jardinería.
- Engorjats: Pas estret entre penyals.
- Desesper: Desesperació.

És un poema de versos octasíl•labs, alternat amb tetrasíl•labs i hecsasil•labs d’art menor amb una mínima rima consonant.





Segon poema:




PRÒSPER
M'he tornat una gran roca (7)a
basculant sobre l'abís; (7)b
fa segles que el sol em toca (7)a
i l'huracà em porta avís (7)b
que és la força que enderroca, (7)a
però que amb mi es fa submís. (7)b
Temple d'alzines sureres: (7)c
veig cimals i torrenteres, (7)c
no hi ha gent al meu redol; (7)d
m'embriago de silenci (7)e
mentre espero que comenci (7)e
l'encesa posta de sol. (7)d
Sortiu, ara, dels vells nius, (7)f
bruixes, dimonis i grius, (7)f
a la sabàtica festa, (7)g
ompliu la volta celeste, (7)h
que jo sóc, entenebrit, (7)i
el magià de la nit. (7)i







COMENTARI: en aquest poema podem veure que torna a parlar el “jo poètic”, com a la majoria dels seus poemes. Li parla a la naturalesa, a les coses fantàstiques com els dimonis i bruixes.
Aquest poema parla de que ell es fa una roca, i s’endinsa en ella i explica com seria el punt de vista d’una roca, que sempre està sola però que en realitat, tot i fent por a vegades (entenebrit) arriba a ser el protagonista d’una màgica nit.
El tema es sobre el voltant de la roca, i el títol es PRÒSPER perquè és el que la roca veu i veurà sempre, perquè mai canviarà de lloc i la seva vida sempre serà igual, per això ja s’imagina el que vindrà, la seva pròspera vida.
El vocabulari en aquest poema és fàcil d’entendre.
Té versos heptasil•labs d’art menor amb rima consonant
.

martes, 3 de mayo de 2011

Opinió sobre un diari

A mi personalment, dels que he vist m'agrada el diari d' Águilas (Múrcia).
M'ha agradat més aquest que no pas altre pel fet de que està molt complert en informació, totes les fotos es veuen que estan fetes per ells i a mes hi ha molta varietat d'articles. En cada secció trobem 2 pàgines que fa que trobis el diari més entretingut.
Els baners els trobo bastant encertats amb cada títol de cada secció, per exemple a Societat i cultura han posat una foto d'una manifestació i a l'altra banda d'un monument.

Aquí deixo la pàgina del diari d'Águilas:
Diari El Águila Dorada

Un altre diari que opino molt diferent és el diari de S.C. Tenerife, del centre Acaymo-Lacandelaria.
En aquest diari només torbem una secció de societat i cultura i només amb 3 notícies i amb fotos que es veuen que no estan fetes per els alumnes. Tampoc torbem títol del diari ni cap altre secció o informació que no sigui de societat i cultura. Crec que per presentar això millor no haver presentat res.

Aquí deixo la pàgina del diari S.C. Tenerife:
Diari del centre Acaymo-La candelaria


- Són diaris molt diferents on es veu el treball d'un centre i d'un altre amb molta diferència.

martes, 26 de abril de 2011

TETRIS

Resum

El Tetris és un joc molt popular que va aparèixer a la dècada dels vuitanta. Consisteix en una sèrie de figures geomètriques construïdes a base de quadrats que apareixen a la part superior de la pantalla i cauen cap avall.
Una de les coses dolentes que poden passar és que es formin forats en les línies inferiors, ja que seran els més difícils d'omplir.
El Tetris diferent nivells. A cada nou nivell les peces cauen cada vegada més de pressa. Amb les matemàtiques passa una cosa semblant.
L'origen del fracàs escolar actual en matemàtiques cal anar a buscar molt enrere. El coneixement matemàtic es construeix sobre bases que no admeten cap tipus de forat, com el tetris.
Les conseqüències de tenir forats a les bases és que no només et dificulta el seguiment dels cursos de matemàtiques sinó que acaben per convertir-te en un mal estudiant, en el sentit més ampli del terme.
Hem de tenir en compte i estar atents a anar tapant forats, però abans que comencin a caure peces i peces a gran velocitat.


Reflexió

Estic d'acord en tot el que diu l'article. No pots avançar si no tens el camí fet. Em refereixo als forats del tetris. Crec que tothom que a matemàtiques tingui problemes, hauria de fer un pas enrere per veure què és el que li falta o el problema que el fa fracassar i caure en aquesta sensació de frustració. Estic plenament d'acord amb l'article i crec que més d'un hauria d'aplicar-se la teoria del tetris.

martes, 12 de abril de 2011

ARTICLE PER AL DIARI TOT I RES

BIKES d’aro, dos joves emprenedors

Bikes d’aro és una nova petita empresa que la formen Gerard Vilaplana i Pol Raset dos cosins de 20 i 27 anys. Tot va començar l’estiu passat quan en Pol, que treballa al Decathlon de Platja d’Aro en la secció de reparació de bicicletes. En Gerard, ex alumne del nostre institut i estudiant de disseny gràfic a Barcelona, també hi treballava durant les vacances d’estiu. En Pol es va fixar que cada estiu amb el gran turisme que hi ha a Platja d’Aro hi havia poca oferta per tanta demanda per reparació i lloguer de bicicletes. En Pol ens va dir que se l’hi va encendre la llumeta i va ser quan li va comentar a en el seu cosí Gerard la idea que havia tingut.

La seva idea era muntar un petit negoci de lloguer i reparació de bicicletes, BIKES d’Aro. En veure que tots dos estaven d’acord, van començar a parlar i a pensar si el negoci seria factible i si tindria futur. Van veure que el negoci podia ser possible, es van il·lusionar i van començar a aplicar el que havien après a l’assignatura d’Economia de mercat.

Van dedicar-hi uns mesos a buscar les suficients raons i oportunitats per saber si el negoci funcionaria en aquella zona. La recerca de locals per Platja d’Aro no els va ser gaire fàcil. Tots els demanaven molts diners per molt poc espai i per avançat, però després d’uns mesos en van trobar un que era perfecte per al seu negoci i justament era al costat de la platja i dels càmpings.

Quan van aconseguir el contracte del lloguer, van anar a l’Ajuntament a demanar els permisos per poder obrir el negoci. Els van posar moltes pegues, però amb esforç i il·lusió van aconseguir el permís.

L’obertura d’aquest negoci es farà a mitjans d’abril,quan comença la temporada d’estiu. Només obriran en temporades d’estiu que és quan més demanda hi ha.

Això ens demostra que qualsevol jove emprenedor amb una mica de ganes i esforç, pot aconseguir els seus propòsits.


Sandra Fernández i Sergi Bas

martes, 15 de marzo de 2011

HASTA QUE LA DIETA NOS SEPARE

ACTIVITATS

1. Observa la fotografia i assenyala què és el que reflecteix i quin és l'objectiu de posar-la enaquest text.
- Reflecteix la diferència d'habits alimenticis entre diferents països i cultures, com volguent repsresentar que a Europa menjem pitjor que per exemple a Àsia. L'objectiu és fer veure a la gent que menjar saludablement és molt millor.

2. Analitza la intenció de la periodista a l'hora de titular la notícia.
- La intenció de la periodista és donar a veure que fins que no et veus gras, no començes a menjar bé, i quan arriba aquest moment, t'has d'acomiadar del menjar que t'ha fet engreixar tant.

3. Explica què vol dir l'afirmació: "El menjar és la nova mesura de la divisió per classes ".
- Que actualment la gent de l'alta classe social, a part de diferenciar-se per la roba i l'aspecte, també es diferència a l'hora de menjar.

4. Explica les diferències fonamentals entre l'alimentació actual als Estats Units i Espanya.
- A Estats Units trobem una separació
social molt clara entre la gent que cuida la seva dieta, compra productes orgànics i evita passar-se amb les calories, i la immensa majoria, abonada a plats amb excés de greix i colesterol, que no fa exercici. A Espanya, en canvi, aquesta separació social no és tan exagerada.

5. Es pot dir que existeixen les mateixes diferències socials en els dos països per l'alimentació?
- No, a Estats Units és molt més exagerat les diferències entre clases socials que a Espanya.

6. Anota les principals característiques del canvi que s'ha produït en les últimes dècades en l'alimentació dels espanyols.
-
L'enquesta detecta una progressiva disminució del consum de llegums, i un augment del de carns, plats confeccionats industrialment, lactis i begudes sense alcohol. És a dir, un allunyament progressiu de la dieta mediterrània, convertida en patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

7. Exposa les característiques de la dieta espanyola dels anys seixanta del segle XX en comparació amb l'actual.
-
Espanya tindríem una taula democràtica de la qual ha desaparegut la tan lloada dieta mediterrània per ser substituïda per una dieta hiperproteínica, rica en greixos saturats i falta d'hidrats de carboni complexos. Sens dubte, era més apropiada la dieta espanyola dels anys seixanta, que era més propera a la dieta mediterrània. La gent ha oblidat que un plat de mongetes amb arròs té tantes proteïnes com un plat de carn, però menys calories, i més hidrats de carboni complexos, que és el que ens falta en la dieta nacional.

8. Digues per què els nens són objectiu prioritari de la indústria alimentària i quins productes van dirigits a ells.
-
Els petits són a més un objectiu privilegiat per a la indústria alimentària que posa al seu abast.

9. Explica de quina manera els rituals que acompanyen a l'alimentació influeixen negativamentsobre aquesta. Compara la nostra situació amb la del Regne Unit.
-
Això inclou els horaris, les formes de menjar i les formes de comprar ". La compra diària que feien les nostres àvies, ha estat substituïda per la visita setmanal, o mensual al supermercat. Potser és una solució per frenar el deteriorament que ens situa més a prop del Regne Unit que de França en termes culinaris.

10. Investiga sobre què és la dieta mediterrània i en què es basa, i digues si el menú escolar la compleix.
-
La dieta mediterrània és un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruita, peix i d'oli d'oliva com a greix essencial. També inclou freqüentment el vi. Valora la qualitat dels ingredients i la seva varietat, que es solen cuinar de manera senzilla. El nostre menú escolar si que el compleix.

11. Busca informació i anota en el teu quadern què són els hidrats de carboni complexos.
-

HASTA QUE LA DIETA NOS SEPARE