Treball de llengua i comunicació

martes, 15 de marzo de 2011

HASTA QUE LA DIETA NOS SEPARE

ACTIVITATS

1. Observa la fotografia i assenyala què és el que reflecteix i quin és l'objectiu de posar-la enaquest text.
- Reflecteix la diferència d'habits alimenticis entre diferents països i cultures, com volguent repsresentar que a Europa menjem pitjor que per exemple a Àsia. L'objectiu és fer veure a la gent que menjar saludablement és molt millor.

2. Analitza la intenció de la periodista a l'hora de titular la notícia.
- La intenció de la periodista és donar a veure que fins que no et veus gras, no començes a menjar bé, i quan arriba aquest moment, t'has d'acomiadar del menjar que t'ha fet engreixar tant.

3. Explica què vol dir l'afirmació: "El menjar és la nova mesura de la divisió per classes ".
- Que actualment la gent de l'alta classe social, a part de diferenciar-se per la roba i l'aspecte, també es diferència a l'hora de menjar.

4. Explica les diferències fonamentals entre l'alimentació actual als Estats Units i Espanya.
- A Estats Units trobem una separació
social molt clara entre la gent que cuida la seva dieta, compra productes orgànics i evita passar-se amb les calories, i la immensa majoria, abonada a plats amb excés de greix i colesterol, que no fa exercici. A Espanya, en canvi, aquesta separació social no és tan exagerada.

5. Es pot dir que existeixen les mateixes diferències socials en els dos països per l'alimentació?
- No, a Estats Units és molt més exagerat les diferències entre clases socials que a Espanya.

6. Anota les principals característiques del canvi que s'ha produït en les últimes dècades en l'alimentació dels espanyols.
-
L'enquesta detecta una progressiva disminució del consum de llegums, i un augment del de carns, plats confeccionats industrialment, lactis i begudes sense alcohol. És a dir, un allunyament progressiu de la dieta mediterrània, convertida en patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

7. Exposa les característiques de la dieta espanyola dels anys seixanta del segle XX en comparació amb l'actual.
-
Espanya tindríem una taula democràtica de la qual ha desaparegut la tan lloada dieta mediterrània per ser substituïda per una dieta hiperproteínica, rica en greixos saturats i falta d'hidrats de carboni complexos. Sens dubte, era més apropiada la dieta espanyola dels anys seixanta, que era més propera a la dieta mediterrània. La gent ha oblidat que un plat de mongetes amb arròs té tantes proteïnes com un plat de carn, però menys calories, i més hidrats de carboni complexos, que és el que ens falta en la dieta nacional.

8. Digues per què els nens són objectiu prioritari de la indústria alimentària i quins productes van dirigits a ells.
-
Els petits són a més un objectiu privilegiat per a la indústria alimentària que posa al seu abast.

9. Explica de quina manera els rituals que acompanyen a l'alimentació influeixen negativamentsobre aquesta. Compara la nostra situació amb la del Regne Unit.
-
Això inclou els horaris, les formes de menjar i les formes de comprar ". La compra diària que feien les nostres àvies, ha estat substituïda per la visita setmanal, o mensual al supermercat. Potser és una solució per frenar el deteriorament que ens situa més a prop del Regne Unit que de França en termes culinaris.

10. Investiga sobre què és la dieta mediterrània i en què es basa, i digues si el menú escolar la compleix.
-
La dieta mediterrània és un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruita, peix i d'oli d'oliva com a greix essencial. També inclou freqüentment el vi. Valora la qualitat dels ingredients i la seva varietat, que es solen cuinar de manera senzilla. El nostre menú escolar si que el compleix.

11. Busca informació i anota en el teu quadern què són els hidrats de carboni complexos.
-

HASTA QUE LA DIETA NOS SEPARE