Treball de llengua i comunicació

viernes, 17 de diciembre de 2010

El nostre diari: TOT I RES

GRUP A

Àngel
(maquetador)
Manel
(maquetador)
Raul
(fotògraf)
Sergi
(fotògraf)
Humberto
(fotògraf)
Marina
(correctora)
Sandra
(secretaria)
Gerard
Fèlix


Seccions:

- Secció de
SOCIETAT I CULTURA
Àngel Daban
Temes proposats: Entrevista a un economista, article sobre l'economia i notícia actual de societat.


- Secció de MEDI AMBIENT
Sandra i Marina

Temes proposats: Canvi climàtic, entrevista a professora de ciències i article sobre l'actual medi.

- Secció de
EL TEU ENTORN
Sergi i Gerard faràn dos notícies
Manel i Raul faràn una notícia
Temes proposats: Rambla de Barcelona, SHUM de maçanet i novetats sobre algun dels pobles.


- Secció de ESPORTS
Manel i Raul farán dos notícies
Sergi i Gerard farán una notícia

Temes proposats: Camp Nou, temes relacionats amb el fútbol i article sobre la NBA.

- Secció de
TEMA LLIURE
Fèlix i Humberto

Temes proposats: Culturisme i com es diverteixen els joves.

martes, 14 de diciembre de 2010

El caràcter de les persones

Moltes vegades ens quedem parats en veure les diferents reaccions en el caràcter que tenen algunes persones i incloent-nos a nosaltres també. En trèiem conclusions i busquem el perquè d'algunes d'aquestes reaccions, però hauríem de començar preguntant-nos, que és el caràcter?

El caràcter és allò que ens defineix com a persones i ens diferencia dels altres. També és allò que ens fa ser únics al llarg de les nostres vides. Els anomenem caràcters psíquics. El caràcter es va desenvolupant a mida que vas creixent, però segons diferents estudis s'ha arribat a la conclusió de que el caràcter d'una persona, bé donats des de que es neix i a mida que vas creixent, es va "Moldejant". És important diferenciar el caràcter amb la imatge. El caràcter és la forma de ser d'una persona i la imatge és el què es projecta davant dels altres.
Actualment trobem la caracteriologia, intent d'estudi del caràcter de les persones. Però des de el meu punt de vista, cadascú té el seu caràcter propi i únic, i per molts estudis o explicacions que ens diguin o trobem, mai sabrem definir-ho al cent per cent.